00.- La Imaginació Científica Literària Cooppel.-
El conegut gènere de ciencia ficció o el concepte de la imaginació sociológica
La ciencia ficció
La ciència-ficció és un gènere literari de ficció molt ampli on els relats sovint ens presenten l'impacte d'avanços científics i tecnològics, presents o futurs, sobre la societat o els individus, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i increïbles. Com acostuma a passar amb altres gèneres, la ciència-ficció pot incorporar tot tipus de característiques d'altres disciplines. Si hem de buscar allò que la fa diferent dels altres i la constitueix com a quelcom a part, això seria l'especulació amb elements del món actual, projectant-los en un futur més o menys proper, a diferència de la fantasia, que juga amb mons paral·lels o ambientats en un passat i amb més presència del sobrenatural. Això, òbviament, requereix una anàlisi de la situació inicial de la qual es parteix, i una reflexió sobre la possible evolució de les coses. Es podria dir que el que la diferencia del gènere de fantasia és que en aquesta es poden canviar tants elements de la realitat com es vulgui, mentre que en la ciència-ficció es tendeix a canviar-ne un, i fer una hipòtesi de com seria amb aquest factor diferent. Si s'hagués de definir aquest gènere amb una pregunta, aquesta seria: què passaria si...?[1]
El seu nom deriva d'una traducció incorrecta del terme en anglès, ja que la traducció correcta seria ficció científica. Si bé molts experts opinen que hauria d'utilitzar-se aquesta última, no obstant això s'utilitza la primera forma quasi en exclusiu.
La imaginació sociológica
Resumen:"W. Mills, La Imaginación Sociológica" | Sociología (2005) | Cs. de la Comunicación | UBA
La imaginación sociológica es una cualidad mental que nos ayuda a usar la información y a desarrollar una razón para conseguir recapitulaciones lúcidas de lo que ocurre en el mundo y de lo que quizás esta ocurriendo dentro de nosotros mismos.
La imaginación sociológica permite a su poseedor comprender el escenario histórico mas amplio en cuanto a su significado para la vida interior y para la trayectoria exterior de diversidad de individuos.
La primera lección es la idea de que el individuo solo puede comprender su propia experiencia y evaluar su propio destino localizándose a si mismo en su época, y solo puede conocer sus propias posibilidades en la vida si conoce las de todos los individuos que se hayan en las mismas circunstancias.
La imaginación sociológica nos permite captar la historia y la biografía y la relación entre ambas dentro de la sociedad. Esa es su tarea y promesa. Reconocer esa tarea y promesa es la señal del analista social clásico.
Esta imaginación es la capacidad de pasar de una perspectiva a otra; Es la capacidad de pasar de las transformaciones más impersonales y remotas a las características mas íntimas del yo humano, y de ver las relaciones entre ambas cosas.
La imaginación sociológica es la forma más fértil de la conciencia de si mismo.
La distinción mas fructuosa con que opera la imaginación sociológica es quizás la que hace entre “las inquietudes personales del medio” y “los problemas públicos de la estructura social”. Esta distinción es un instrumento esencial de la imaginación sociológica y una característica de toda obra clásica en ciencia social.
El enunciado y la resolución de esas inquietudes planteadas corresponde propiamente al individuo como entidad biográfica y dentro del ámbito de su ambiente inmediato; los valores amados (o considerados buenos) por un individuo le parecen a éste que están amenazados, es decir tanto los valores como uno mismo se siente amenazado.
Los problemas se relacionan con materias que trascienden del ambiente local del individuo y del ámbito de su vida interior. Un problema es un asunto público; se advierte que está amenazado un valor amado por la gente. Un problema implica muchas veces una crisis o cambio en los dispositivos institucionales, y con frecuencia implica también lo que los marxistas llaman “contradicciones” o “antagonismos”.
Darse cuenta de la idea de estructura social y usarla con sensatez es ser capaz de descubrir esos vínculos entre una gran diversidad de medios; y ser capaz de eso es poseer imaginación sociológica.
Cuando la gente estima una tabla de valores y no advierte ninguna amenaza contra ellos, experimenta el bienestar. Cuando la gente no siente estimación por ningún valor ni percibe alguna amenaza es la experiencia de indiferencia. Si parece afectar a todos los valores se convierte en apatía. Supongamos que perciba agudamente una amenaza y tampoco siente estimación por ningún valor, esta es la experiencia de malestar, de la ansiedad que si es insuficiente total se convierte en una indisposición mortal no específica. Pasa a dejar de haber vida individual. La primera tarea política e intelectual del científico social consiste hoy en poner en claro los elementos del malestar y la indiferencia contemporáneos. La imaginación sociológica es una cualidad mental necesaria hoy en día en esta sociedad.
http://www.altillo.com/examenes/uces/publicidad/sociologia/socio2005resumeng.asp
La imaginació científica literaria Cooppel (compromís cooperatiu pel...)
És un dret humà i un dret educatiu desenvolupar la imaginació i la creativitat segons Kieran Egan el qual treballa les narracions. "En cinc comprensions com a instruments. Els instruments serien:
1. Comprensió somàtica de 0 a 2 anys (llenguatge corporal).
2. Comprensió mítica de 2 a 8 anys (introducció del llenguatge oral).
3. Comprensió romàntica de 8 a 15 anys (introducció del llenguatge escrit).
4. Comprensió filosòfica, a partir dels 15 anys (introducció del llenguatge abstracte).
5. Comprensió irònica (introducció del pensament i el llenguatge irònic)". (1)
Per a J.M. Ferran, La Imaginació Científica i Literaria Cooppel (ICiL) és la imaginació que ens porta a com narrar l'experiència comunicativa, creativa i cooperativa de la pràctica reflexiva del Cooppel . Per això cal tenir els instruments de la comprensió de Kieran Egan i en línea de la imaginació
sociológica de W Mills, marcant límits en la literatura respecte a la ciencia ficció, per a mi un concepte més profètic o ficció científica, més de fruit de la fantasia.
Necessitem imaginar la ciencia i crear literatura que va més enllà de la ciencia ficció, malgrat alguns conceptes ho puguin semblar.
Si Arno Stern va ser atrevit en crear l'Institut per a la Investigació de la Semiología de l'Expressió en 1986 (2) , any que també nosaltres vàrem crear Ceradai, avui Ceradai és la personalitat jurídica del Cooppel Institut Superior d'Investigacions Socioculturals de Decisiologia dels Efectes Mentals i de l'impacte en l'entorn local de la Federació Internacional de Cooppel (3).
